Reunió amb la Direcció General d'Universitats i la Universitat de Barcelona

Ahir, divendres dia 15 de març, membres de la Junta directiva de l’ACC vàrem assistir a una reunió a la que havíem estat convocats per part de la Direcció General d’Universitats amb l'objectiu de tractar el conflicte sorgit durant aquests darrers dies arran la notícia sobre la intenció de la Universitat de Barcelona (UB) de posar en marxa un Grau en Seguretat el proper curs 2014-2015.

A aquesta reunió van assistir el Dr. Lluís Jofre, Director General d’Universitats; el Dr. Gaspar Rosselló, Vicerector de Política Acadèmica i Qualitat de la Universitat de Barcelona; i la Sra. Olga Lanau, adjunta al Vicerector. Per part de l’ACC vàrem assistir David Cuaresma, President; Albert Garcia, Vicepresident encarregat de relacions institucionals, i María Contreras, vocal responsable de comunicació i relacions externes.

La reunió va començar amb un to clarament tens, provocat d'una banda pel malestar que els representats de la UB van manifestar arran de les informacions que entorn a la creació d’un Grau de seguretat que l'ACC ha fet públiques els darrers dies. I per la nostra part, pel profund disgust davant el perjudici material i moral que pot representar per als estudiants i professionals de la Criminologia l'eventual creació d'aquest nou títol. No obstant aquest inici, la reunió es va desenvolupar en un to conciliador, promogut en tot moment pel Director General. 

Els membres de l'ACC vàrem aclarir els principals arguments del nostre posicionament, i que tornem a reproduir a continuació:

1. El projecte de Grau en Seguretat és una realitat que ha pres cos a partir d’una sol·licitud de l’ISPC substanciada en diversos documents de treball que contemplen, de forma clara i innegable, una intolerable superposició amb el pla docent del Grau en Criminologia, amb una coincidència de més del 50% de les matèries. L’eix vertebral d’aquest projecte és, a més, per la seva orientació, filosofia, continguts i destinataris, purament criminològic. A aquests documents no els hem donat difusió per pròpia voluntat en exercici d'un compromís ètic.
2. La iniciativa d’aquest projecte ha estat ben rebuda per la Direcció General d’Universitats i per la UB, però no així, per altres Universitats catalanes, ni tampoc per la comunitat criminològica del conjunt de l’Estat, representada per la SEIC (Sociedad Española de Investigación Criminológica), i la FACE (Federación de Asociaciones de Criminólogos de España).
3. Des de l’ACC hem intentat recavar la postura dels responsables de Criminologia a la UB, però en atenció a que aquests ens van demanar esperar fins el mes d'abril, a la vista de les evidències de les que ja disposàvem, i en exercici de la responsabilitat que ens atribueixen els nostres estatuts, vàrem dirigir-nos als diversos responsables implicats mitjançant una carta que evidenciava la nostra oposició al projecte i vàrem fer públic el comunicat adreçat als nostres associats. En aquest punt vàrem admetre que molt probablement la forma de fer pública la nota no havia estat la més indicada, atès que no havíem esperat la resposta dels destinataris de les cartes abans de publicar-la, i que un dels destinataris de les nostres cartes (ANECA) era del tot punt inoportú ja que la competència de l’aprovació o no dels estudis és, a Catalunya, de l’AQU (Agencia Catalana de Qualitat Universitària).

Per la seva part, els representants del Govern i de la UB, a la vista de la documentació que els presentaven, van reconèixer que el projecte inicial de Grau en Seguretat era com efectivament nosaltres hem afirmat. No obstant ens van informar que aquest projecte està en procés de matisació i reformulació, que la responsabilitat del desenvolupament del Grau ha recaigut en un catedràtic de la UB completament aliè a la Criminologia i que al llarg dels propers mesos tindrien un nou projecte que substitueixi a l’original. Van afirmar que la idea de la UB no és coincident amb la de l’ISPC en quan a la formulació inicial del projecte i que, sota la seva perspectiva, aquest ha d’anar dirigit a oferir a la societat professionals especialitzats en una seguretat més integral, incloent-hi aspectes com la protecció civil, la seguretat alimentària, nuclear, de consum, d’extinció d’incendis, econòmica i, com no pot ser d’una altra manera, també la seguretat pública.

Fet aquest primer posicionament varem entrar a tractar altres temes, afirmant en primer lloc que l’enrenou provocat per la notícia del Grau en seguretat venia a ser la gota que havia vessat el got massa ple del maltractament del que, ja des de fa molts anys, està sent objecte la Criminologia, víctima d’una visió maniquea que la ubica unes vegades com a germana petita del Dret penal i altres com a mer accessori en la investigació dels delictes per la via de la criminalística. Vàrem posar com a exemple d’això el fet que hi hagi una evident falta de compromís per part de les administracions públiques catalanes a l’hora d’assumir en el mercat laboral institucional a uns professionals perfectament qualificats per a assumir els reptes derivats de les necessitats de la població en quant a la gestió de la seguretat ciutadana i la percepció d'inseguretat, tant pel que fa al disseny, la gestió i l'avaluació dels plans d’actuació en aquests àmbits, com pel que fa a la seva prevenció, incloent-hi la detecció de les amenaces, la seva anàlisi i la gestió dels riscos que se'n deriven. Des de la nostra visió professional, però alhora també acadèmica, vàrem afirmar que la Criminologia no se centra exclusivament en el delicte, ans al contrari, abasta també la detecció de les amenaces, la seva anàlisi i els riscos que si deriven, la seva predicció, reacció i gestió.

També vàrem traslladar les demandes que freqüentment ens arriben provinents dels estudiants en el sentit que observen una constant reiteració de continguts i una freqüent insistència en reduir la visió de la Criminologia, subordinant-la i menysvalorant-la.

A aquest efecte, ens va congratular el compromís del Director General d’Universitats a buscar solucions a aquesta manca de reconeixement de la professió en el sector públic i també, en la mesura de les seves possibilitats, en la societat en general.

En conclusió: el Grau en seguretat seguirà el seu desenvolupament amb el recolzament de la Direcció General d’Universitats i de la UB, amb el compromís adquirit per part d’aquesta Universitat de reformular el disseny inicial per tal de no entrar en conflicte amb la Criminologia. Per la nostra part estarem molt atents al desenvolupament del mateix i farem tot el possible per evitar que els titulats i estudiants en Criminologia es pugin veure afectats i la ciència criminològica sigui menystinguda. Ho farem amb l’ajut de tota la comunitat criminològica, a la que volem expressar el nostre més sincer agraïment pel recolzament que estem tenint aquests dies. La resta de demandes van quedar certament soterrades pel pes del problema suscitat pel projecte de Grau en seguretat, però confiem que aquesta sigui una oportunitat aprofitada per avançar en el millor disseny i adequació dels estudis i en el reconeixement professional que tan justament reivindiquem.