La Universitat de Barcelona ha decidit que els titulats en criminologia que ella mateixa forma, i que han accedit als estudis bassant-se en la informació que sobre sortides laborals en els àmbits de seguretat pública i privada ella mateixa proporciona, no estan capacitats per desenvolupar realment aquestes tasques professionals.
Per aquesta raó ha decidit crear una nova titulació, en col·laboració amb l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, organisme depenent del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, que sense aportar res de nou i millor al que ja es a fa a les diverses titulacions de Grau en criminologia disponibles arreu, formarà als futurs quadres de comandament dels cossos policials, penitenciaris i directius de seguretat privada, especialistes en comunicació relacionada amb la seguretat, la prevenció i la delinqüència, així com en l'anàlisi de la seguretat i les tasques de fomació acadèmica i investigació científica en l'àmbit de la seguretat. És a dir, allò per al que ja estan preparats els criminòlegs i als que encara no se'ls ha donat prous opcions per a retornar a la societat el benefici derivat dels coneixements adquirits amb un notable esforç no només personal sinó també, i això és molt important, social si ens atenem al cost derivat de la despesa pública que suposa cada estudiant universitari.
Em resum, la Universitat de Barcelona i l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya desprecien als criminòlegs, titulats universitaris especialment preparats per a fer una tasca útil i necessària. Prefereixen crear una nova titulació que no aporta res de nou però sí generarà beneficis econòmics per la via de les noves matriculacions i donarà utilitat i sentit a una institució, l'ISPC, infrautilitzat a causa de les retallades i la impossibilitat de convocar oposicions que emplenin les seves aules.
L'ACC no pot deixar passar aquest atemptat als interessos legítims del col·lectiu de professionals criminòlegs a Catalunya, per aquesta raó hem dirigit una carta als responsables de les institucions implicades en aquest despropòsit, comunicant-lis la nostra ferma oposició al projecte. A continuaciò la reproduïm per tal que en tingueu constància.
Els destinataris principals de la nostra carta de rebuig han estat el Rector Magnífic de la Universitat de Barcelona, Dr. Dídac Ramírez i Sarrió; el Degà de la Facultat de Dret, Dr. Enoch Albertí i Rovira; i la Directora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, Sra. Núria Aymerich i Rocabert. Així mateix, a efectes d'informació, ens hem posat en contacte també amb el Conseller d'Interior, Excm. Sr. Ramón Espadaler i Parcerisas; el Director General d'Universitats, Sr. Lluís Jofre i Roca; i també amb l'ANECA, institució que en darrera instància hauria de donar validessa al nou títol de grau en seguretat.
El text de la carta el teniu a la vostra disposicio a continuació:
L’Associació
Catalana de Criminòlegs ha tingut coneixement que el passat 21 de febrer es va
celebrar una reunió a la Direcció General d’Universitats per a la creació d’un
grau de seguretat que s’impartiria a l’Institut de Seguretat Pública de
Catalunya en col·laboració amb la Universitat de Barcelona i que estaria obert
tant a estudiants que han aprovat les PAU com a policies que compleixen les condicions d'acces a la Universitat. Aquesta titulació
habilitaria a l’accés a càrrecs de responsabilitat a la policia de Catalunya.
Dues universitats públiques catalanes més (Universitat Autònoma de Barcelona i
Universitat Pompeu Fabra) van participar inicialment en aquest projecte però ja
s’han desvinculat.
En relació
amb aquesta iniciativa l'ACC fa les següents
consideracions.
En primer lloc
volem felicitar als promotors del projecte per haver entès que, tal i com ja
fan nombrosos cossos policials i penitenciaris arreu d’Europa, tant els seus
comandaments com els seus agents han de rebre una formació universitària
conseqüent amb les importants tasques professionals que desenvolupen. Una
formació que els converteixi, ja de bon començament, en especialistes en el món
de la delinqüència, en la seva anàlisi i en la comprensió de les seves causes
així com en els mètodes més eficaços de prevenció, estudi i explicació de la
conducta delictiva, que els facin més eficients i competents alhora que
facilitin a les seves organitzacions poder incorporar mecanismes de resposta a
la delinqüència de base científica i els mètodes i eines d’intervenció adreçats
al tractament de la conducta delictiva en les seves més diverses formes de
manifestació.
Totes aquestes raons ens porten a concloure que una
formació de nivell universitari específicament adreçada al món de la
delinqüència és necessària i summament oportuna, però no obstant no podem estar
en absolut d’acord amb la creació d’una nova titulació atès que actualment hi
ha a Catalunya cinc universitats públiques que ofereixen la titulació de Grau
en criminologia (Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona,
Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Girona i Universitat Oberta de
Catalunya), a més a més d’una altra privada (Universitat Abad Oliva).
La creació d’un nou grau de seguretat no té cap sentit ni
justificació ja que la base científica d’uns estudis relatius a la seguretat
pública és,
ineludiblement, la de la ciència criminològica. La cobertura acadèmica
d’aquesta ciència, a nivell docent i d’investigació, ja queda plenament
assegurada per l’existència dels diversos títols de grau en criminologia
existents a Catalunya.
En aquest
moment més de 1200 alumnes cursen els estudis de Grau de criminologia a les
universitats públiques catalanes[1],
i han accedit a aquests estudis en bona mesura induïts per la informació
relativa a les sortides laborals en els diversos àmbits de la seguretat pública
i també de la privada. Aquesta informació els hi ha estat subministrada per les
pròpies universitats i per la Direcció General d’Universitats. Una quantitat
propera a l’anterior són els llicenciats en criminologia que ja van finalitzar
els seus estudis o es troben cursant aquest any acadèmic el darrer curs de la
titulació que va precedir als actuals graus.
La proposta
de creació del grau de seguretat contempla també la previsió d’una formació
adient per a que els futurs titulats puguin desenvolupar les tasques pròpies de
la direcció de seguretat privada, la gestió de les polítiques públiques de
seguretat, l’expertesa en seguretat als mitjans de comunicació o la docència i
investigació acadèmica en la seguretat. No obstant la formació necessària per a
tals fins queda suficientment recollida als diferents programes de Grau en
criminologia ja existents i les sortides laborals associades també es
contemplen en els programes informatius abans esmentats.
A la vista
de les dades sobre titulats universitaris en criminologia a les que fèiem
menció més a dalt, podem afirmar que a Catalunya hi ha una massa crítica
suficient d’especialistes en el món de la seguretat formats a les seves
universitats que fa viable que qualsevol cos de seguretat policial o
penitenciari, públic o privat, pugui cercar bons candidats per als seus quadres
de comandament.
Per una
altra part aquesta massa crítica de titulats universitaris especialitzats en la
seguretat pot estar interessada en assolir el nivell d’expertesa que convé en
determinats exercicis professionals. Uns nivells formatius d’especialització
que han de ser assolits en finalitzar els estudis de grau i dels que sí
considerem hi ha una oferta insuficient.
En base a
criteris de racionalitat dels recursos econòmics, materials i humans no resulta
en absolut sostenible ni defensable la creació d’una nova titulació que de
forma redundant es sumi a una ja molt elevada oferta formativa en criminologia
i seguretat, encara més tenint present que bona part de les titulacions
existents contemplen una menció específica de seguretat o de seguretat i
prevenció, en funció de l’itinerari acadèmic escollit per l’alumne.
Finalment, i
atenent a tot el que fins ara hem descrit, com a associació professional
representativa del col·lectiu de titulats universitaris en criminologia a
Catalunya, expressem el nostre més ferm rebuig a la creació d’un grau en
seguretat atès l’agravi que la seva implementació representaria per als
graduats en criminologia i el malbaratament que suposaria d’uns recursos
públics sempre limitats.
Nota final:
Convé deixar constància que els arguments que ens han servit per valorar com a
adequada la formació universitària especialitzada en el món de la delinqüència
dels comandaments i agents policials i penitenciaris, que està en la base de la
iniciativa a la que ens oposem, han estat estrets, gairebé en la seva
literalitat, del Complement europeu al títol universitari de criminologia i del
Reial Decret 858/2003, de 4 de juliol, de creació del títol oficial de
Llicenciat/ada en criminologia.
[1] Aquest càlcul s’ha
realitzat amb informació subministrada per les pròpies universitats que
ofereixen els estudis de Grau en criminologia. La taxa de titulats es situarà a
partir d’aquest curs acadèmic entre els 250 i els 300 nous criminòlegs anuals.
S’exclou a la UOC, on en el curs 2012-2013 aproximadament uns 700 alumnes estan
cursant aquests estudis, per les peculiaritats supraterritorials del seu model
docent.
