El projecte que
recentment hem engegat al nostre cos, forma part d'una experiència fins ara
pionera a Catalunya i amb molt pocs antecedents a la resta de l'Estat espanyol.
A començaments de
l'any 2016 el govern català anunciava la creació d'un grup de treball
per trobar mesures específiques i realment dissuasives contra la conducta del que
considera un col·lectiu realment perillós: els conductors infractors reincidents.
Precisament, una de les mesures que va anticipar la seva directora, Eugenia
Domènech, va ser l'estudi del perfil delictiu d'aquests conductors, amb
l'objectiu d'avaluar el risc de reiteració de conductes
delictives.
Teníem constància
llavors d'alguns estudis i pràctiques relacionades amb aquest àmbit, que
s'havien dut a terme a la resta de l'Estat espanyol, però ens va cridar
especialment l'atenció el projecte pilot pioner d'avaluació
de risc en delictes viaris que la policia local de Múrcia va posar en
funcionament l'any 2014, en coordinació amb la fiscalia de la mateixa comunitat
autònoma. Aquest cos ha realitzat, de la mà dels criminòlegs responsables del
projecte (policies del mateix cos), nombrosos informes criminològics
d'avaluació de risc de reincidència en delinqüents viaris amb resultats fins
ara prou satisfactoris.
Aquest magnífic
exemple em va encoratjar a impulsar el nostre propi projecte des de l'Oficina
d'Atenció al Ciutadà (unitat instructora d'atestats) del cos de policia local de Salt. Les converses mantingudes
amb el cos de policia murcià i la seva imprescindible col·laboració, m’ha
permès fer-ho realitat. El mes de gener passat presentàvem, sota la coordinació
del fiscal especialista en seguretat viaria de Girona, Joaquim Soldevila, el
primer informe criminològic de valoració de risc.
En què consisteix?
En certs casos
considerats com de potencial perillositat - a partir de la prèvia catalogació
en un protocol intern-, s'elabora un informe criminològic en el qual s'emet un
dictamen professional de valoració de risc de reincidència. La informació
necessària per a l'elaboració de l'informe s'obté a partir de l'atestat
policial, i també a partir d'una entrevista amb el subjecte infractor. Es tenen
en compte diverses variables directament relacionades amb l'àmbit de la
reincidència delictiva general i en el trànsit en particular: edat, sexe,
consum de tòxics i alcohol, antecedents delictius i d'infraccions de trànsit, nivell de transgressió social,
situació familiar, situació laboral, potencial perillositat del vehicle
utilitzat, etc. Posteriorment aquesta informació és analitzada a través d'un
mètode científic inspirat principalment en el model de Triple Risc Delictiu
(TRD-2015, Santiago Redondo), amb el que és possible obtenir un nivell de
puntuació que permet pronosticar d'una forma objectiva el perill de
reincidència futura. En el mateix document es realitza també una proposta
penològica ajustada al fet, al subjecte i a la probabilitat de reincidència
futura. L'informe criminològic és lliurat conjuntament amb l'atestat dins el
període de guàrdia judicial, el que permet agilitzar el procediment en els
casos de judici ràpid.
El que resulta
realment útil i innovador d'aquests informes és que posen a l'abast del jutge o
tribunal una informació sobre el fet i l'investigat que habitualment no apareix
a les diligències policials, oferint una eina útil que permet una valoració
adequada del fet delictiu, una major individualització de la pena, i una
resposta més efectiva de la justícia.
Aquest és un clar
exemple que la criminologia és una ciència útil, pràctica i aplicable als
problemes reals de la societat. Tot i que tenim moltes coses a dir als
criminòlegs encara no se'ns dona el torn de paraula. En aquest sentit ens toca
tant als professionals, com als estudiants, obrir-nos el camí, picar portes
fredes i en resum, fer-nos visibles davant la societat.
Autor del projecte
i d’aquest article:
Daniel Bruns
Ledesma
Agent de la policia
local de Salt, estudiant de criminologia de la Universitat de Girona i membre
de l’ACC.
dbruns@salt.cat
Bruns,D. (2016). La Valoración del riesgo de
reincidencia en delitos viales. Revista Criminología y Justicia. Disponible a:
