Per tal de clarificar, encara més, la posició de
l’ACC, hem preparat una breu cronologia del que fins ara ha succeït entorn a la
creació del Grau de Seguretat.
20 de febrer: Nota
de premsa de la Generalitat de Catalunya recollint la compareixença davant
el Parlament de l’Honorable Conseller d’Interior, Ramon Espadaler, presentant
les línies d'actuació del seu Departament per a aquesta legislatura. Entre
aquestes línies s'inclou com a principal aposta de l’Institut de Seguretat
Pública de Catalunya (ISPC) la formació universitària per contribuir a “augmentar
capacitats i prestigi de la nostra policia”, motiu pel qual es proposa
l’adscripció de l’ISPC a la UB i la creació d'un Grau universitari en Seguretat
entre l’Institut, la UB, la UAB i la UPF, a impartir a les instal·lacions de
l’ISPC a Mollet.
21 de febrer: Reunió del Consell Interuniversitari de
Catalunya, amb la participació de la Direcció General d’Universitats, de l’ISPC
i representants de les tres universitats públiques (UB, UAB i UPF) on es
presenta formalment la proposta de realitzar un Grau Interuniversitari de
Seguretat, que estaria obert tant a estudiants que hagin aprovat les PAU com
als membres dels cossos de seguretat que compleixen les condicions d'accés a la
Universitat i que permetrien accedir a càrrecs intermedis dels diferents cossos
de seguretat. Sembla que l'acord estava ja prèviament pactat entre els vicerectors, i
que, a la pràctica, la reunió és el punt de sortida perquè els coordinadors
docents del nou grau anomenats per cada universitat, es posin a treballar en la
memòria docent a partir del document proposat per l'ISPC i datat al novembre de
2012.
22 de febrer: La sorpresa sorgeix quan es constata que el
pla docent proposat pel ISPC és en més d'un 50% coincident amb els plans del
Grau en Criminologia, amb la peculiaritat de que no incorpora els seus fonaments
científics.
8 de març: Es realitza la reunió en la qual totes
les universitats havien de signar la proposta, però finalment, UPF i UAB es
deslliguen del projecte. La UB sí signa i es confirma la idea de posar en marxa el nou grau a partir del
curs 2014-2015. Els motius que semblen fonamentar la decisió de UAB i UPF de no
participar haurien estat:
- Si l'objectiu formatiu del grau és la seguretat interior o seguretat ciutadana, com sembla lògic pensant que el grau pretén formar les persones que ocuparan càrrecs de responsabilitat a la policia catalana, llavors ha de ser un grau de Criminologia, i ja hi ha un nombre considerable de graus de Criminologia a les universitats catalanes.
- Si l'objectiu formatiu és formar persones expertes en emergències (riscos per a la seguretat industrial, risc d'incendis, riscos informàtics, entre altres) llavors no sembla una formació adequada per als policies que exerciran les seves funcions en l'àmbit de la seguretat ciutadana i què, si aspiren a desenvolupar bé la seva funció, necessiten lògicament conèixer el fonament científic de les intervencions dirigides a prevenir la delinqüència i millorar la seguretat, que és precisament el que proporciona la Criminologia.
- La revisió de graus de seguretat al Regne Unit, França, Canadà i EUA, fa concloure que tots els graus que estan especialment orientats a formar policies són graus amb fonament criminològic combinats, si de cas, amb major contingut d'assignatures específicament policials. I en tot cas, no sembla que la seguretat integral tingui l’autonomia científica que fonamenti uns estudis de grau.
11 de març: Davant aquesta situació, l'ACC envia una carta
manifestant el seu rebuig al Grau en seguretat al rector de la UB, a l'ISPC i
al director general d'Universitats, entre d’altres destinataris. Prèviament
s'havia intentat recollir informació del coordinador de Criminologia de la UB;
aquest, però, va respondre amb celeritat i mostrant la seva preocupació amb el
mateix, encara que advertint “inconcrecions” en el nostre posicionament, i ens
va emplaçar a una reunió de data incerta, la qual, però, no es podria produir abans
d’un mes. Degut a que el projecte està ja bastant avançat, l´ACC decideix que
no pot demorar-se en fer pública aquesta situació (una vegada, recordem, s´han
enviat ja les cartes de rebuig a aquest nou grau).
Dimarts 12 de març: Enviades les cartes, l'ACC penja a la
pàgina web (www.criminologos.org) una nota fent pública la situació sota
el titular "La UB pacta acabar les sortides professionals
dels criminòlegs".
Aquesta notícia provoca gran enrenou entre els col·lectius de criminòlegs a
nivell nacional, en general, i a l’Associació Interuniversitària de Criminologia (AIC) en particular, que convoca una concentració
a la Facultat de Dret de la UB per al 19 de març en senyal de protesta.
Divendres 15 de març: Davant l'enrenou provocat, la Direcció
Genal d'Universitats convoca l'ACC a una reunió urgent, a la qual també
assisteixen el vicerector de la UB i la seva adjunta. Ens acusen de donar
informació falsa, calumniosa i infundada, i de ser els impulsors de la
concentració. L'ACC deixa clar que la concentració és iniciativa exclusivament
dels estudiants, i explica el descontent amb el document que recull la proposta
de pla docent elaborat per l'ISPC. Ells reconeixen l’existència del pla docent
que se’ls hi presenta però afirmen que està sent revisat per abordar un
concepte de seguretat més integral i més centrat en la gestió de riscos. La UB
es compromet a informar l'ACC de l'evolució del pla docent. L'ACC fa un
comunicat explicat el contingut de la reunió, tal i com va ser requerit. En cap
cas, però, es demana que es rectifiqui el primer comunicat.
Dilluns 18 de març: Tot i que la reunió del dia 15 havia
finalitzat amb un tarannà pacífic i voluntat de col·laboració, la UB fa públic un comunicat defensant el nou grau i insistint en la
seva acusació a l'ACC per informació falsa i calumniosa. Per aquesta raó aquell
mateix dia l’ACC va dirigir un nou missatge al Director General d’Universitats
demanant-li la seva empara davant de les contínues agressions verbals i
amenaces proferides pel Degà de la Facultat de Dret. D’aquest missatge es va
enviar còpia al Vicerector de la UB, el Dr. Roselló.
En aquest escrit els fèiem avinent el nostre profund
malestar per la insatisfactòria resposta de la Universitat de Barcelona i
l’incompliment d’allò acordat a la reunió celebrada uns dies abans. Resulta
palès que la Universitat de Barcelona, o al menys la Facultat de Dret, amb el
seu Degà al capdavant, no estava actuant amb la bona voluntat que havien
compromès a la reunió prèviament mantinguda. El Sr. Degà no només ha fet pública una nota en la qual qualifica la nostra actuació
com a “falsa i absolutament injuriosa”,
tot i que ja hem aportat a la UB la documentació que acreditava la
informació que dies abans havíem fet pública, i que va ser reconeguda com a
certa pels representants de la UB, EL Dr. Roselló i la Sra. Lanau. El Sr. Degà
també afirma en aquest document que vàrem difondre informació “tergiversada i
falsa”, “sense haver-la contrastat i sense haver-se (SIC) posat prèviament en
contacte amb la Universitat de Barcelona”. Cosa que com ja va quedar acreditat
tampoc és cert pel que fa a la contrastació, en virtut de la documentació
referida, i tampoc pel que fa al contacte previ, ja que en data 9 de març, és a
dir tres dies abans de fer pública la nostra nota, havíem remés un correu
electrònic al Cap d’Estudis de Criminologia, tal i com ja hem detallat més a
dalt.
De forma cada vegada més insistent i menys velada,
des dels òrgans de govern de la Facultat de Dret ens estan fent arribar
amenaces de demandes en relació amb la nostra legítima defensa dels interessos
professionals. Aquesta actitud tan hostil ens porta a preguntar-nos si la
Facultat de Dret actuaria d’idèntica manera en el supòsit d’un conflicte similar
amb l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, amb el no menys Il·lustre
Col·legi Oficial de Graduats Socials de Barcelona o amb qualsevol altra
institució d’abast professional que exerceixi la defensa d’una professió com
així fa l’Associació Catalana de Criminòlegs.
Cal ressenyar que a la nota del Degà s’han esmenat
els greus errors de definició de la ciència criminològica, així com els
relatius al seu objecte d’estudi i abast científic, i fins i tot el de la seva
incorrecta denominació com a “criminalística”, que sí estaven presents
profusament a l’esborrany que dies abans havia redactat la Facultat de Dret;
errors que els hi vàrem assenyalar amb detall i que van ser convenientment recollits
pels nostres interlocutors i, relativament, esmenats més tard en la nota
publicada.
Dimarts 19 de març: Les dues organitzacions més
representatives del món acadèmic i professional, i que integren a la pràctica
totalitat dels especialistes en Criminologia a nivell estatal, SEIC i FACE, envien cartes a
l'Agència de Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), la Direcció General d’Universitats, la UB i l'ISPC,
mostrant el seu rebuig al nou grau de Seguretat i donant total suport a l'ACC.
Aquest mateix dia té lloc una important concentració
d’estudiants de Criminologia a la UB. El degà de la facultat insisteix en les seves
acusacions i fins i tot afirma obertament que s´està estudiant prendre accions
legals contra l’ACC. A dia d’avui, no tenim constància que s´hagi presentat cap
denúncia. Entenem, així mateix, que si aquesta denúncia no s’ha presentat és
perquè no hi ha base jurídica per a sustentar-la.
Simultàniament a l’ISPC es celebra una reunió, convocada
per la seva directora, amb participació de l’ACC, en què la Sra. Aymerich ens explica
que entén el nostre malestar, però que aquest es deu a una confusió, ja que el
document que conté la planificació del futur grau (del que reconeix la seva
existència i autoria per part del personal de l’ISPC) és un document de treball
creat únicament per repartir pesos d'assignatures entre les universitats i en
cap cas per decidir de manera definitiva sobre el contingut. Insisteix que
l'enfocament del nou grau és el d'una seguretat integral, no el de seguretat
ciutadana, i que encara no hi ha precedents en el nivell comparat. La intenció
del Departament d’Interior i de l’ISCP és que aquesta institució sigui pionera
a nivell internacional. Insisteixen que no pretenen, en cap cas, solapar amb Criminologia.
No obstant, a data d'avui, encara no hi ha
disponible cap planificació ni programa acadèmic que permeti constatar que la
inicial previsió, amb més d’un 50% de continguts propis de Criminologia, ha
estat esmenada. Per part de l’ACC s’acorda confiar en la paraula, ja que no en
cap document acreditatiu, de la Sra. Directora de l’ISPC, tot i recordar-li que
aquest procés serà seguit amb molta atenció i, en defensa de la professió, l’ACC
no podrà valorar positivament cap programa acadèmic que entri en col·lisió amb
el Grau en Criminologia o que, de forma activa o passiva, limiti les opcions
professionals dels criminòlegs. Per tal de prestar la nostra ajuda en la
confecció del projecte, evidenciant la total identitat del concepte “seguretat
ciutadana” amb una part de l’objecte d’estudi de la ciència criminològica, hem
fet arribar a la Directora de l’ISPC un dels més reconeguts manuals
sobre prevenció i seguretat ciutadana, publicat recentment. Amb l’ajut
d’aquest llibre, o de molts altres que també podríem posar com a exemples, és
possible que els promotors institucionals i universitaris del Grau en seguretat
puguin clarificar una mica més allò que hem vingut dient des del principi
d’aquest estrambòtic conflicte: no es pot parlar de seguretat ciutadana, ni de
tasca policial, si aquesta s’enfoca des de la perspectiva universitària, sense
parlar de Criminologia. Aquesta ciència abasta els conceptes anteriors i per
tant els integra superant-los.
A dia d’avui, tot i que les diverses instàncies amb
les que hem tingut l’oportunitat de contrastar la nostra informació han
confirmat la veracitat d’allò que l’ACC ha vingut anunciant, ni el Director
General d’Universitats ni cap de les diverses instàncies de la UB s’han posat
en contacte amb l’ACC per demanar disculpes per les greus acusacions proferides
pel Degà de la Facultat de Dret. Per descomptat el Sr. Degà tampoc ho ha fet.
Nota final: Hem rebut nombroses consultes sobre la
nostra decisió de no fer públics els documents acreditatius de la creació del
Grau en seguretat, la raó de no fer-ho ha estat, com ja hem dit en un altre
comunicat, un compromís ètic per tal de no comprometre a les seves autores. Tot
i que reiteradament, per part dels nombrosos interlocutors institucionals i
universitaris, s’ha negat la seva autenticitat, aquests documents evidencien
que el projecte no només existeix en els termes descrits, sinó que va ser
elaborat en dates molt recents per personal administratiu destinat a l’ISPC.
Tota aquesta informació, accessible mitjançant les propietats o metadades
contingudes en qualsevol arxiu digital, permetria identificar a unes
professionals que són completament alienes a l’impuls i disseny del Grau en
seguretat, i per aquesta raó hem optat per obviar la difusió de la
documentació.
